Pel que fa els comptes corrents la titularitat formal no és més que una simple presumpció de titularitat que servirà per imputar amb caràcter general el què s’ha dipositat en aquests comptes, però que podrà ser modificat mitjançant prova en contra.
Per exemple, normalment pares i fills comparteixen titularitats en els comptes familiars, essent només alguns d’ells els que generen els ingressos que els nodreixen. El problema sorgeix amb la imputació fiscal de les quantitats dipositades i, en aquest cas, l’Administració Tributària imputarà en funció de la informació fiscal que es derivi dels comptes. Caldrà per tant, aclarir la titularitat real del diner dipositat en els bancs.