4
Mail
04/05/2016
El Tribunal Suprem fa jurisprudència amb una segona sentència en relació a la consideració de “Grup d’empreses” a efectes de concurs de creditors basant la seva argumentació en el que estipula el Pla General Comptable (PGC).
El ponent de la sentència, afirma que l’existència d’unitat de decisió no és el què determina la consideració de grup, sinó la situació de control directament o indirecta.
D’aquesta forma el magistrat manifesta que no val solament el control orgànic, i que ha d’haver-hi un contingut mínim indispensable de facultats empresarials.
Fa referència a la norma 19a de valoració de la part segona del PGC:
“… Un negoci és un conjunt d’elements patrimonials constitutius d’una unitat econòmica, dirigida i gestionada amb el propòsit de proporcionar un rendiment, inferiors costos i altres beneficis econòmics als seus propietaris o partícips i el control és el poder de dirigir les politiques financeres i d’explotació d’un negoci amb la finalitat d’obtenir beneficis econòmics de les seves activitats”.
