La condició de gran tenidor a Catalunya implica obligacions i conseqüències fiscals i legals significatives, especialment en matèria d’habitatge i protecció d’inquilins. Els grans tenidors han d’oferir lloguer social abans de desnonaments, notificar a l’administració i assegurar la funció social de les seves propietats.
Els grans tenidors estan subjectes a l’Impost sobre Habitatges Buits, a possibles sancions per incompliment i al dret de tanteig i retracte per part de l’Administració en la transmissió d’habitatges, especialment en àrees de mercat residencial tensionat.
Així mateix, en zones tensionades han d’inscriure’s en el Registre perquè la Generalitat controli la situació de l’habitatge. En aquestes zones, els lloguers no poden superar els preus de referència del Ministeri o l’IPC, limitant pujades de renda. L’Administració té prioritat per a comprar immobles, exercint drets de tanteig i retracte sobre habitatges de grans tenidors.
Per a aquests propietaris, fiscalment, la compra d’habitatges de segona mà està gravada amb un ITP del 20%, duplicant el tipus general aplicable a altres compradors, inclosa l’adquisició d’un edifici complet.