Aquests tipus de dubtes li sorgeixen sovint a Hisenda, sobretot quan existeix una vinculació entre l’emissor de la factura i el receptor, per tal de determinar si les factures emeses responen a serveis realment prestats i, per tant, es poden considerar com a despesa deduïble per al receptor de la factura.
L’AEAT sol utilitzar l’article 105 de la Llei 58/2003 General Tributària, per la qual són els contribuents els que han de demostrar el “perquè” de les liquidacions que presenten, és a dir, que hauran de provar els fets i per aquest motiu hauran d’utilitzar qualsevol prova admesa en Dret i sempre quedarà en mans finalment de l’actuari de torn.
No serviran com a prova els serveis facturats amb mencions genèriques no assignats a projectes o treballs concrets, ni tampoc les factures repetitives amb la mateixa quantitat. Serà necessària una mínima estructura econòmica que permeti realitzar el servei facturat.
Les proves documentals directes poden ser: albarans, documents de transport i pòlisses d’assegurança que donin cobertura al servei o documents gràfics (fotografies o serigrafies).
